Últimament és el comentari de torn. Ja no ets ningú, si en intervenir en les tertúlies de cafè , no utilitzes l’expresió "regeneració de la classe política". Com succeia mesos enrera si no parlaves de "la crisi sense precedents", o més enllà en el temps dels perills de l’escalfament global. Està bé. No pretenc fer menyspreu de tot això. Però si crec que posats a fer, hauriem d’anar una mica més enllà, i ja que hi som, regenerar tot allò el que ens vingui a mà. I treure del primer pla d’actualitat al Barça, La Trinca, La Vanguàrdia, en Josep Cuní, Iñaki Gabilondo, Bob Dylan, Loquillo, Sabinas, l’Emma Vilarasau, U2, els Volswagen golf, les barraques de festa major "que molen un ou", la Cocacola, i anant una mica més enllà els acudits verds, les ONG’s amb oficina al passeig de Gràcia, els vestits dels vigilants de la zona blava d’aparcament, les loteries de Nadal………. total, si elimines qualsevol d’aquestes coses/persones, el seu lloc l’ocuparà una altre igual de pesat, predominant, massiu….. però almenys veurem cares noves. Jo mateix ja m’he regenerat, i per això ja no escric en aquest bloc. Ara el que faig és llençar poemes trascendentalistes dintre de botelles de vidre tancades amb un tap de suro, pels mars d’Oceania. I segueixo sent igual d’aborrit, però almenys m’he distret amb el canvi. És molt poc ambiciós i força mediocre limitar la regeneració només a la classe política.
Deunidó l’espectacle que ens van oferir els paios aquests !!!!! I deunidó la
de rebombori que s’ha armat sobre quins són els motius que propicien que un paio
pugui recòrrer els 100 metres llisos a la velocitat que ho fa Ussain Bolt.
Sospites de dòping (quin esportista de primer nivell no les aixeca avui
dia……), teoremes sobre la genètica dels jamaicans, de la raça negra en
general…..
A mi l’atletisme m’agrada. Perquè de petit
n’havia fet. Fins que vaig tenir setze anys i el nou model de vida que l’atzar
em va fer adoptar (nocturnitat, pegamento en pols, licors de 50 graus d’alcohol,
crematori de faroles i containers….xxxxddd!!!!!! ) el va convertir en
impossible de compaginar. Bé, suposo que si jugues a futbol i tens un dia
baix………, dins d’un global de vint-i-dos jugadors sobre el camp, pot ser
que no es noti. I fins i tot que guanyis ampliament si els teus companys ho
saben fer. És un equip. Però si vas a fer una milla urbana amb ressaca, apart de
que ho passaràs fisicament fatal, faràs un estrepitós i sonor ridícul.
El cas és que m’he fixa’t en una cosa que no
hauria de passar desapercebuda a cap analista. I és sobre els atletes de raça
negra. En concret, l’observació és la següent . Els grans velocistes són tots
afroamericans. De nacionalitat americana, o jamaicana, o de Trinidad i
Tobago…… I els grans fondistes, del continent africà. No hi ha velocistes
destacats (em refereixo al topten mundial) a Kenia, per exemple, o a Uganda, o a
Etiòpia…….. I tampoc fondistes rellevants als llocs on hi ha velocistes.
Normal 0 21
MicrosoftInternetExplorer4
I a partir d’aquesta premisa trec la meva
reflexió……observació…….conclusió.
Si tenim en compte que els homes i dones de raça negra que hi ha al Carib i
EEUU són tots descendents d’esclaus…… si tenim en compte que els
esclavistes s’enduien cap a les plantacions als paios fisicament més poderosos
(no em veig a un traficant d’esclaus delint-se per capturar a un
paio geperut i amb les cames tortes…) i que aquests…….. un cop ja no
donaven el rendiment esperat , no els feien precisament un volant de la
seguretat social per ser enviats a residències de recuperació ……
arribo a la conclusió que surten aquests atletes tan potents perquè
l’afroamericà o caribeny actual, és un superhome, resultat genètic d’una
política d’eliminació dels més dèbils i febles, ja sigui per selecció (no
enviant-los a les plantacions), o simplement eliminant-los. Més o menys com
aquella famosa teoria que tenia Hitler de que els febles havien de desaparèixer
de la raça ària per que només es reproduissin els més ben dotats i així
milloraria poc a poc la genètica blanca. Doncs bé, paradoxes de la vida, ell,
no ho va aconseguir, i, en canvi, si ha resultat un èxit aquesta inhumana
selecció duta a terme pels esclavistes amb els africans portats fins al Càrib i
EEUU. O sigui, que la capacitat esclavitzadora i
colonitzadora de l’home amb si mateix , pot ser l’element clau per
entendre el perquè del boom de l’atletisme jamaicà, afroamericà (encara que
aquests, no és ara que ho em descobert) i caribeny.
Quan em miro les agendes de festivals d’estiu musicals i concerts , tendeixo a pensar que la saturació a la que estem sotmesos fa que desvirtuem tot allò que en altres ocasions hauria de crear-nos ilusió i sorpresa. Per exemple, pel que fa a reggae, que és el gènere que segueixo majoritariament, veig que durant un parell de mesos o menys , passaran per Barcelona o rodalies The Congos, Israel Vibration, Buju Banton, Aswad, Ethiopians, Pablo Moses, U-Roy, Capleton, Bennie Man, Tiken Jah Fakoly, The Wailers………… La veritat és que és impossible que ho vagi a veure tot, quan anys enrera no hagués deixat escapar gairebé cap dels concerts mencionats. Bé, també dir que apart de Bennie Man, els altres els he vist actuar ja a tots. A alguns fins i tot més de quatre i cinc vegades. Però això també vol dir que dificilment aniré a veure res més apart del que esculli entre els mencionats. I en canvi anys enrera el fet que no hi hagués tanta prodigació dalt dels escenaris, feia que m’obrís molt més a altres gèneres. Però ara ? si en prou feines puc assumir tot el que vé del gènere que predileixo…….. poques possibilitats hi ha que vagi a veure alguna cosa salsera, de jazz, brasileiros, flamencs, sardanistes, electrònics, rockers o faunes vàries. I això és bo o dolent ? nois, jo ja no se res, suposo que té més de bò que de dolent, però tampoc em sembla òptim, vaja. Ho trobo saturant. Ara, millor la saturació que l’aborriment… és clar…..
Observo amb perplexitat l’evolució de preus d’alguns productes bàsics de consum. Per bàsics, entenem productes com els olis, els derivats del blat, els sucres, la llet,…… Concretament el que observo és l’evolució a la baixa dels productes ja transformats. I no m’ho crec. Estic acollonit. Perplex. Qui vulgui ser bondadós, pot pensar que amb la crisi, s’han reajustat els preus, i que ara el valor de cost afegit de comercialització ha disminuit. Però si anem una mica més enllà, podem observar que l’evolució a la baixa d’alguns preus en les seves llotges d’origen s’està produint en quotes percentuals molt més baixes que en els productes derivats de la seva transformació. Per posar un exemple. Que serveixi d’ilustració. El girasol ha caigut sobre un 2 % en la seva cotització borsària. Els olis refinats de girasol han caigut aquesta setmana sobre un 10 % en la cotització de tàrifes d’alguns grans operadors majoristes. I en un moment com l’actual, l’important és adquirir nova qüota de mercat, al haver-se enpetitit el volum del mercat global. Però no em faran creure a mi que això s’assoleix portant a terme polítiques de reducció de marges fins a l’arribar a l’extrem d’igualar costos o entrar en pèrdues. On pot estar el secret ? Doncs no vull ser fatalista, però el nene ja porta gairebé dues decades movent-se en el món de l’alimentació. I encara no sap la resposta. El que si sap, és que la resposta la sabrem ……… en la propera gran intoxicació alimentària. Com deien al poble…… duros a quatre pessetes………… no n’hi han.
Alguna cosa es mou pel Vallès. En concret la gent. I majoritariament ho fa en cotxe. Més que res perquè dificilment te altre opció. algunes entitats i plataformes comencen a prendre la iniciativa que en condicions normals pertocaria a l’administració pública. L’administració pública per altre banda presenta poc a poc projectes, que queden a hores lluny de les ambicions de mobilitat de la població. Per alguns reflex de la manca de finançament, per altres manca de voluntat, per altres manca de compromís amb la població,……….i inclús per altres…………….. manca de necessitat (es va tan bé en cotxe, diuen……)
alguns exemples :
http://tramvalles.bloc.cat/
http://www.polinyapujaaltren.cat/
http://viavalles.blogspot.com/
espero aviat poder presentar el link de la plataforma on jo "mato" algunes hores : Tren Castellar Centre.
si teniu noticies d’altres entitats m’agradaria coneixer-les. Us estaria agrait.
M’hauria de remontar molt temps per trobar un moment de la meva vida semblant. Potser l’eliminatòria que el Figueres va tombar l’Osasuna als penaltis en la copa del rei que va arribar a semifinals. Quin partidàs, deu meu. S’ha avançat el vilareal, però la segona part, en dues jugades magistrals han vingut el gol de l’empat i el gol amb el que s’ha avançat el Sant Andreu. Però poc temps després el vilareal ha posat l’empat en una jugada aillada. Es temia la tragèdia. el Barça B guanyava el seu partit i l’empat era insuficient. Fins que en el temps de descompte, un penal que diria era inexistent, ha permès als quatribarrats posar el 3-2 uns segons abans que l’àrbitre xiulés el final del partit. Un home gran, com a mínim en tenia setantallargs, d’aquests típics de camp de futbol de tercera i segona B, amb el puro a la boca, em deia abans de que es xiulés el penal que aquest any ha patit i pateix per no tenir un atac de cor al camp. Un cop celebrat el gol m’hi he apropat i m’ha manifestat que no pateixi, que si que ha notat com se li accelerava, però que estava bé, i que gràcies per preocupar-me. Molt bé !!!! I ara a seguir els playoffs, amb el dubte altre vegada….. Sabadell o Sant Andreu ???
Sant Andreu – Vilareal B, al camp de Sant andreu , a 5 euros dues entrades.
Ó Sabadell – alcoyano a la nova creu alta, a 5 euros anticipada la entrada a general.
És que seguint al Barça i l’Espanyol, com ja vaig escriure dir fa uns dies ja hi ha molta gent, i aquests dos clubs necessiten si o si (sobretot el sant andreu) endur-se els punts. Crec que el Sabadell amb un de sol ja ho te assegurat matemàticament. El Sant Andreu guanyant cap problema, i empatant gairebé que també. Després ja vindran els playoff i comença una altre guerra……………..
Em diuen (més ben dit, llegeixo) que The Congos tornaran a fer una actuació a Barcelona. En concret , el 26 de Juny. A més, en divendres, que pels que ens fem grandets, o simplement vivim fora de Barcelona, és un detall d’agrair. Ho trobo fantàstic. Aquest grup vocal jamaicà és el més semblant al paradís en el món de l’imaginari harmònic. Eixercicis harmònics sinfonicament perfectes. Reggae per anunciar l’apocalipsi. Està bé. Més que res, perquè a mida que et fas gran, veus, que l’apocalipsi mai arriba, però almenys t’ho diuen cantant amb lirismes impecables.
No hi havia manera. No em sortien les caixes ni a tiros. Encara que el preu era força bo, a 1,05 euros la botella, el mercat de la hostaleria ja portava força temps supraofertat de vins de baix cost amb etiquetats vistosos i denominacions d’Origen reconegudes. Estava força saturat. Ja no impresionava a ningú dir:
- "et venc un rioja per poc més d’un euro".
- "Uffffff……"els últims els he comprat a 90 i poc centims. M’han sortit força bons, i m’els estan oferint una altre vegada", era la frase més habitual que obtenies per resposta.
Portava ja més d’una dotzena de visites i en prou feines havia tret tres caixes a clients d’aquells, que a tot el que insisteixis una mica, valgui pocs diners i et facis passar per aficionat del seu equip de futbol, et diuen : "Va… fes-me’n una caixa". per treure’t de sobre. Era evident que per treure aquells vintiquatre palets que ens havien posat com objectiu setmanal faria falta una estratègia bastant més sofisticada. Però a mi no se m’acudia cap. Per això vaig trucar al "Prodigi", per veure com ho enfocava ell.
-" Ja m’he pulit cinc palets en dos visites". Digué sense inmutar-se massa……
-" I com t’ho has fet ? jo insisteixo molt en el preu, però no és tan bo com pensàvem…"
-" Preu ? Ja t’he dit que hi ha coses que el problema no és el preu."
-" home, d’un vi d’un euro no se de que vols que parli, sino és del preu. Que els hi dius sino tú ?"
- "Mira estic a punt d’entrar a aquell restaurant que queda al costat de la gasolinera. Vine si vols i fem la visita junts"
Al cap de cinc minuts hi vaig arribar.
-"Fixa’t en com ho faig. L’enfoc del tema és important. No et pots centrar només en el preu, els avorreixes amb això.Estan farts de discutir per cèntims. Ja no hi ha receptivitat amb aquest discurs."
-“Però aquest vi és força bo, no? Jo l’he provat i te millor qualitat que per valer un euro…………..“
-“ si, si, si parlem de vi si……el seu preu qualitat hauria de ser sobre els quatre euros. Però això és un altre tema. Es veu que anava dirigit al mercat americà. I hi va haver un problema legal sobre lleis d’etiquetatge. Es va quedar retingut un temps a l’aduana i al final no l’han deixat entrar. Ha hagut un merder de papers, perquè faltava una informació a l’etiqueta que és obligatòria en el mercat americà. Finalment ha tornat, i l’envasador, aborrit amb el tema, liquida l’stock i el malven de qualsevol manera. És una edició amb una marca i un etiquetatge especial. Una marca per un distribuidor americà que s’ha quedat igual de futut, i no el tornaran a repetir. S’ha acabat un cop l’haguem pulit tot. Després el seguiran envasant però amb una marca nacional, i valdrà els quatre euros de que parlem. Ara el que es tracta és de rebentar l’stock, per això és tan barat…………. però te molta millor qualitat que els vins d’un euro !!!!.”
-“Ostres, doncs és el que em de dir al client, no?"
- "L’avorriràs si li fas aquest discurs. Es pensarà que l’enganyes amb el típic conte de comercial xarlatà. Has de pensar alguna cosa que sembli més real. Mira com ho faig jo.”
I obrí la porta fent-me senyal perquè el seguís. Entrà primer ell tot decidit, cap a la barra. Jo darrera. En arribar devant de l’home que hi havia a la barra, s´hi apropà quedant-se al costat seu.
-“ Josep !!! com t’alegraràs de veure’m !! “
-“ No, espera, abans que comencis a dir res….tinc de tot i de sobres. Aquesta setmana he treballat molt poc i encara em queda gènere per parar un tren…….no em facis cap oferta.” Digué l’home, interrompint al “Prodigi”.
Però el “Prodigi”, obviament, si es deia així era per alguna cosa. I devant d’una resposta que al 90 % de comercials ens hagués fet retirar-nos de la pugna per vendre, per canviar el tema cap al futbol, o el temps,imperterrit ell, sabia fer donar la volta en els graus que fes falta per arribar ràpid alseu objectiu.
-“Josep, abans de res, et presento l’Albert. Ja te n’havia parlat alguna vegada. Aquell noi del magatzem…….” li digué referint-se a mi fent-li una mirada de complicitat ………
-“Aquell …………..que aquella vegada……..allò dels esparces?” afegí en Josep. El“prodigi” assentia que sí amb el cap mentre feia ungest demig somriure….
-“aquest dematí ha vingut un trailer de vins de Rioja “d’alto standing “. El camioner, nano, ho haguessis vist, anava molt perdut, i sense que s’adonésli ha descarregat quatre palets de més . És que saps que passa? Que l’operari que entra el gènere a l’ordinador avui no hi és en tot el dia………….., ha hagut d’anar a un curs a Barcelona………i em pensat que el millor que podem fer és fer-li quadrar l’stock de botelles amb realment diu l’albarà…….. ja m’entens….no?….. ningú notarà res…….”
- “S’ha de reconèixer, nano, que entre allò dels espàrrecs, això d’avui i la vegada aquella de les paletes de pernil ibèric de Salamanca, portes un expedient que deunidó…….. et felicito, nano, quins pebrots.” Començava a recriminar-me amistosament en Josep, si no fos per la interrupció que li va fer el “Prodigi" :
- “Josep……. en tarifa el tenim posat a vuit euros. El deixem per dos. T’estalvies cinc-mil euros. …….. Però ha de ser avui. Sense factura, res………” li digué tot xiuxiuejant a l’orella…seguits’apropà cap a mi…….
-“Tranquil que el trec tot, si cal anar acal rodolic o a aquell que coneixes tu, sortint hi anem, pero et juro que aquesta tarda ja te l’hauré tret tot, no pateixis…..” em digué en veu baixa, però suficient perquè ho sentísen Josep…
-“Porta’l aquesta tarda, tu sabràs el que us feu, jo si em pregunten no us conec, ho he comprat a un tio que deia que veniadirecte d’una bodega………. us pago els mil sis-cents euros dels dos palets i feu el que us doni la gana. Quin parell……..” es prepetia per si mateix…..
-“Josep….. no en parlem …….Fet està .. no cal dir res ………”
-“ Tornem aquestatarda…….”
El “Prodigi” sortia del local sense inmutar massa l’expresió, però amagava un cert aire de preocupació. Normal… vaig pensar…..amb la que havia liat….
- "A que es referia quan ha dit allò dels espàrrecs i les paletes ibèriques….? Vaig demanar-li. Va ignorar la meva pregunta mentre jo observava com seguia força capficat.
-“ Saps que és el que menys m’agrada de la nostra feina?……. Haver de tractar tant sovint amb gent sense escrúpols que només li agrada comprar coses robades………………" Sempre havia pensat , i aquesta afirmació m’ho confirmava, que el "prodigi" era un paio amb una sensibilitat molt elevada.
- " per cert…. em sembla que m’he passat…… no se……n’he fet un gra massa. Dos euros és massa baix…….. quina ràbia. Li tenia que haver demanat tres i mig……. “ Es deia a si mateix………………
Si és que com molt bé deia abans d’entrar……….”hi ha coses, que a l’hora de vendre-les, l’enfoc no és només el preu…….”
"Va, si ho fa tothom. A més, tu has vist a quin preu van els CD’s ?." Si clar, i aleshores poses aquella cara de poker i dius "si" per esquivar la conversa, ja que no s’en treurà res. Almenys és el que faig jo. Abans m’emprenyava força. Sense recòrrer als bats de beisbol i als taburets d’acer inoxidable reforçats a les puntes amb claus de ferro, però m’hi discutia. Ara ja no. Però segueixo pensant que és una barbaritat el que està succeint. No tinc res , òbviament contra les descarregues legals, faltaria menys. Trobo que cada artista és legítim per escollir quins medis de promoció vol tenir, i quins preus vol posar a la seva obra. I si la vol regalar, doncs gràcies per l’oferiment. La més sincera enhorabona per l’iniciativa. Però una cosa són les descàrregues legals, i una altre de ben diferent és no haver trepitjat una sola botiga (ja sigui real o virtual) en anys i tenir a casa CD’s per aborrir trescentsnorantadosmil melòmens empedernits durant cent-trentadues setmanes seguides sense interrupció. Això em sembla un atemptat a la propietat creativa. No negaré que alguna vegada m’he descarregat alguna cosa, però soc dels que practico i recomano practicar la fòrmula mixta. La fòrmula mixta, per mi, és la que practiquem els que encara tenim l’hàbit de comprar música (en el meu cas vinils), i al mateix temps de tant en tant baixem alguna cosa. Perquè estem moralment legitimats per fer-ho. Ja que el que fem no és més que reproduir l’antic esquema d’anar a una botiga amb amics, i comprar varis lp’s cada un, que amb posterioritat gravavem als acompanyants de la tarda de compres. O aquella famosa cinta pel cotxe feta amb una sel.leció de temes extrets d’LP’s comprats. És a dir, escoltar més del que t’has comprat, però almenys comprant alguna cosa. I l’artista content. Perquè aquí es parla molt de les grans discogràfiques i tal, però potser que tant en tant ens enrecordem de la petita botiga especialitzada que durant anys ens ha posat a l’abast coses que ni ens imaginavem que podien arribar algun dia a la nostra ciutat. O ens oblidem dels músics d’estudi, que la seva feina consisteix en apareixer per un estudi de grabació i tocar el saxofon, la flauta, les maraques o la guitarra. "Que es guanyin la vida tocant !! " diu el repertori popular d’excuses dels descarregadors. Si clar, petits dictadors. A vuestras ordenes !!! els músics, com qualsevol altre ofici tenen el dret d’escollir com volen guanyar-se la vida, i el que té el públic és la sobirania d’escollir si els ho permet fer-ho o no. Això és correcte. Però no te sobirania per robar-ho . Si uns paios fan un disc, els distribueixen amb qui sigui, o pel seu compte (tema distribució donaria molt de si i portaria a un altre temàtica de debat), i decideixen que valgui 25 euros i et sembla molt, simplement, opta per la sobirania del consum i no el compris. I si vols els ho dius, "Jo no pago 25 euros per aquesta merda ! " i fots un cop de puny a la taula. Però no el robis !!!! sino jo faré igual als concesionaris d’automòbils. 25.000 euros aquest cotxe ?? si home, !!! i una merda, i quan el comercial del concesionari es giri d’esquenes, me l’emporto i per dins em vaig dient, que s’ha pensat aquets tiu ??? 25.000 euros aquest cotxe, serà lladre !!!!! (ell en concret el lladre, jo no, jo ofès com un orangutà. Paradoxal, eh ???)
Després ve quan et diuen, "no però es que jo m’ho intercambio amb altres usuaris". I aquest és el punt en el que ja no puc més i esclato a riure com si estés veient cent-trentados elefants ballant la lambada vestits amb samarretes del Getafe. tu t’intercambies ? i que cony t’intercanvies, una cosa que no has comprat mai ??? no et fot, quin intercanvi és aquest !!!! a més, segur que no li has deixat mai sal al veí del costat quan no en té, perquè ja s’ha perdut el costum de demanar sal entre veins (excepte, és clar, aquelles veines de bon veure) , i ara em vens amb que t’intercanvies coses amb gent de l’altre banda del món, quan a sobre no has pagat mai, si no que ho tens "de gratis". Un concepte peculiar d’intercanvi.
I no segueixo perquè aleshores m’acusen de ser de la SGAE, que per altre banda no tenen cap de les meves simpaties. Però que en em caigui bé la SGAE, no vol dir que accepti que un bé tan preuat, com la música pugui sr consumit per tothom de forma gratuita sense que qui ho ha creat en vegi un petit benefici.
Com a final. Proposo un test de d’autocontrol. Consisteix en fer recompte de que ha pagat cada un durant l’últim any de música. I que s’ha consumit. Per exemple el meu cas, pagats 400 euros en vinils. i consumits, els 40 vinils que he comprat (alguns a 20 euros, altres a 3 i 2 euros), més els 20 CD’s que m’he baixat. Això dona un resultat de 60 LP’s consumits per 400 euros. Cap problema. Estic legitimat moralment en aquestes descarregues . El LP l’he pagat a 7 euros mes o menys. Preu baix, és cert però al menys el pago. Ara, ……………………… que passa si en la llista de LP’s pagats surt un zero i en la de CD’s descarregats un 60 ????
que t’ho estàs carregant tot.
"I si no tinc diners", que dirà molta gent ??????
si tens internet per baixar coses, vol dir que tens accés a totes les ràdios del món. Aprofita-les.
