Predicadors de l’ateisme. Un pas enrera.

        Si una cosa m’ha rebentat sempre dels líders religiosos i dels seus més fervents seguidors, és la tendència gairebé indisociable a la seva condició de predicadors de pretendre convertir a l’escèptic mitjançant proclames proselítiques. Aquesta pressuposar què qui no és com ells, és perquè ningú li ha explicat adequadament les virtuts de l’únic camí de salvació, és a dir, el sque ells pactiquen. Com si "l’altre" fos  la reencarnació  d’aquells pobres negrets de l’Africa que el Domund anava a evangelitzar i educar per convertir-los en homes de profit. Això si, sempre a través d’adquirir uns bons fonaments en la creença religiosa de l’evangelitzador. 

        Soc persona a qui li encanta la diversitat religiosa. Perquè si vas extraient conceptes de cada una d’elles , pots arribar a composar-te un repertori de creences molt més ample que el que et puguis definir si et quedes només en qualsevol de les que ja venen predefinides en un manual de funcionament que puguis comprar a qualsevol quiosc de la espiritualitat. També valoro  molt positivament l’ateisme per la capacitat que té de posar en relativitat tots el conceptes que la religió tracta com a absoluts. I així crear dubtes, que són sempre els motors  més eficaços per trobar respostes raonades per un mateix, més enllà de dogmes. I també soc persona partidària de  la necessitat de què els estats siguin de caire ateu, per així donar sobirania a la gent a l’hora d’escollir les seves creences.

        Per això no entenc que collons pretenen aquests  ateus que s’han proposat evangelitzar als creients a base de campanyes publicitàries. Civilitzar-los com si fossin negrets de l’Àfrica i ells  el Domund ? sincerament , ho trobo una xorrada com un piano (una xorrada legal, en cap moment parlo de prohibicions i res per l’estil, faltaria més), però més enllà de xorrada, una greu pressumpció d’estar en possessió d’una veritat que s’ha de predicar a aquells que estan equivocats, perquè aquesta equivocació  els fa ser infeliços. Per molt que puguin usar l’adverbi "probablement" en els seus missatges.  Com tampoc entenc quina necessitat hi ha per part de creients de fer-ne una rèplica. Avui dia, i si més no en paisos europeus (parlar d’altres continents ja seria més arriscat) , tothom és el que és voluntariament, i els intints de predicador, desde l’ateisme, corren el perill d’igualar en grau de mediocritat filantròpica els clàssics venedors de pocimes celestials de  l’esglèsia catòlica. 

         Enyorarem aquells temps on desde els autobusos ens recomanaven usar gilletes  de dues fulles per afeitar-nos , o posar pastilles concentrades de caldo de carn per fer el xupxup ?