saturació

       Quan em miro les agendes de festivals d’estiu musicals i concerts , tendeixo a pensar que la saturació a la que estem sotmesos fa que desvirtuem tot allò que en altres ocasions hauria de crear-nos ilusió i sorpresa. Per exemple, pel que fa a reggae, que és el gènere que segueixo majoritariament, veig que durant un parell de mesos o menys , passaran per Barcelona o rodalies The Congos, Israel Vibration, Buju Banton, Aswad, Ethiopians, Pablo Moses, U-Roy, Capleton, Bennie Man, Tiken Jah Fakoly, The Wailers………… La veritat és que és impossible que ho vagi a veure tot, quan anys enrera no hagués deixat escapar gairebé cap dels concerts mencionats. Bé, també dir que apart de Bennie Man, els altres els he vist actuar ja a tots. A alguns fins i tot més de quatre i cinc vegades. Però això també vol dir que dificilment aniré a veure res més apart del que esculli entre els mencionats. I en canvi anys enrera el fet que no hi hagués tanta prodigació dalt dels escenaris, feia que m’obrís molt més a altres gèneres. Però ara ? si en prou feines puc assumir tot el que vé del gènere que predileixo…….. poques possibilitats hi ha que vagi a veure alguna cosa salsera, de jazz, brasileiros, flamencs, sardanistes, electrònics, rockers o faunes vàries. I això és bo o dolent ? nois, jo ja no se res, suposo que té més de bò que de dolent, però tampoc em sembla òptim, vaja. Ho trobo saturant.  Ara, millor la saturació que l’aborriment… és clar…..